CON LA FAMILIA LA REMONTADA ES POSIBLE

Vídeo

Feu-hi un cop d’ull!

Anuncis

Límits i normes

Aquest artícle el vaig publicar al blog de juguetis el dia 16 d’octubre de 2013.

Sovint escoltem pares i mares demanar a les mestres:

“ Digues a l’Aina que no tiri el menjar a terra”

“Ahir ja li vaig dir en Pol que el renyaries per no anar a dormir aviat”

“Digues en Marc que m’ha de donar la mà pel carrer, a mi no em fa cas!”

És cert que l’escola ha de posar límits i normes, però també és cert que aquests límits i normes han de tenir una continuïtat a casa, i que posar límits i normes no és només competència de l’escola.  I el que és més cert, cap persona és feliç sense límits, són una necessitat de la mateixa magnitud que les necessitats bàsiques. Tenir límits els ajuda a entendre la societat, a sentir-se segurs i a tenir un concepte positiu sobre ells mateixos.

Els límits són allò que establim en l’acció o en el comportament, amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb els espais i amb els objectes que interactuem, per saber que no es pot anar més enllà. Les normes en canvi, regulen la vida quotidiana i el comportament que ha de seguir un grup social. Serveixen perquè les relacions es desenvolupin amb més agilitat i funcionalitat.

La canalla necessita saber fins on poden arribar les seves accions, paraules, comportaments,… i només així, es sentiran protegits, tranquils i per tant segurs. Podríem dir, que és aquesta la manera d’evitar l’angoixa.

L’infant neix i comença a iniciar els primers contactes, les seves primeres descobertes i exploracions respecte les persones, els espais i els objectes. Hem de donar espai i oportunitat a que tot això pugui succeir i hem de facilitar aquesta oportunitat, per tal que puguin desenvolupar la imaginació, curiositat, creativitat,…Per tant s’ha de tenir cura de les normes i límits, tant de la quantitat com del nivell d’exigència, per no limitar les capacitats a desenvolupar. Això no vol dir que hi hagi d’haver absència de límits i normes. Són necessaris per tal que vulguin superar les dificultats sense culpabilitzar-se.

Les normes s’han de posar de manera conseqüent, per tal que tinguin sentit per l’infant. Els pares han de tenir clars els límits i les normes que han de posar, i aquestes no han de canviar contínuament, això provocaria inestabilitat, confusió, una conducta estressant i insuportable. Només així, ajudaran al nen a integrar-se en la societat, a ser coneixedor dels patrons de conducta socialment admesos perquè puguin conviure amb els altres.

Tothom està conduït per normes. Si entrar a les 8 del dematí a la feina fos opcional, serien poques les persones que entrarien a aquesta hora.

El límit és sinònim d’ensenyança i antònim de càstig. Hem d’intentar no cedir als xantatges afectius, posar límits és fer el bé per ells i em d’estar segurs que sovint intentaran posar-nos a prova.

Les normes han de ser clares, aplicades de la mateixa manera pel pare i la mare, millor poques i les necessàries, raonables i fàcils de complir, compartides millor que imposades, coherents, i que es puguin revisar.

A l’hora d’aplicar-les hem d’estar segurs, dir-les quan ens escoltin i no hi hagin distraccions i no preguntar-les ja que no hi ha opció de fer-ho o no fer-ho.

Els nens són molt sensibles a la transmissió de l’afecte i del respecte que reben dels adults. Com més afecte i respecte rep, més valorarà, entendrà i acceptarà els límits i normes que se li posin, sense ser mai excessius.

La presa de consciència dels límits i normes s’aprenen a partir de l’organització d’espais/temps, de seguir les pautes establertes, dels missatges verbals que emet l’adult, de les característiques dels objectes i en base a regular el comportament.

Exemple: Les joguines ocupen un lloc concret en l’espai. Aquell és el seu lloc i allà és on es pot trobar i per tant on s’ha de guardar. El joc també té un temps determinat i unes pautes, i és que al acabar el temps, s’ha de recollir i guardar. Aquest missatge l’emeten els pares/mestres. I ho fan de la següent manera: “Recull la joguina i guarda-la al seu lloc” o “ M’ajudes a recollir la joguina?” no “Vols recollir la joguina?”. Per regular el comportament l’adult podria afegir “recull que hem d’anar a sopar”.

El món és de tots, ajuda’l a formar-ne part

Alexandra Anguera