La intel·ligència no és només saber, sinó també sentir

 

Quantes vegades veiem amics, coneguts, familiars que des del nostre punt de vista ho tenen tot però no són feliços? Com és possible l’abundància de depressió entre la societat actual? Quanta gent ho deixa tot per poder-se trobar a ell mateix? Com es vol combatre al fracàs escolar sense incorporar l’educació emocional?

La vida humana es desenvolupa a través de relacions socials i personals, on naturalment apareixen conflictes que afecten als sentiments, problemes varis que provoquen una alteració en l’equilibri emocional. Un cop situats davant d’un desequilibri emocional, és necessari saber com sortir-se’n i tenir recursos per fer-ho amb èxit. Per contrari, estaríem davant de les depressions, ansietats, …. problemes de salut mental provocats per una falta d’educació emocional.

A l’escola ens ensenyen un munt de continguts, però ens ensenyen a poder respondre a les necessitats socials que se’ns presenten? L’ensenyament defensa una educació integral. Sent així, aquesta no hauria d’incloure la reflexió sobre  les emocions i els sentiments?

L’ésser humà busca benestar personal i social. Des que naixem fins que morim, busquem el sentiment de benestar amb nosaltres mateixos i amb els altres. I doncs, no és igual de necessari educar les emocions que l’aprenentatge de les matemàtiques?

L’Informe Delors (UNESCO, 1998) afirma que l’educació emocional és un element indispensable en el desenvolupament cognitiu i una eina fonamental de prevenció, ja que molts dels problemes que afecten a la societat, en l’actualitat, tenen el seu origen en l’àmbit emocional. Aquest informe fonamenta l’educació del segle XXI en quatre eixos bàsics, els quals denominen “els quatre pilars de l’educació”:

  • Aprendre a conèixer, combinant una cultura general suficientment àmplia amb la possibilitat de profunditzar els coneixements en un petit nombre de matèries. El que suposa a més: aprendre a aprendre per poder aprofitar les possibilitats que ofereix l’educació al llarg de la vida.
  • Aprendre a fer, amb la finalitat d’adquirir no només una qualificació professional, sinó una competència que capaciti l’individu per fer front a un gran nombre de situacions i a treballar en equip. Però també, aprendre a fer en el marc de les diferents experiències socials o de treball que s’ofereixen als joves i adolescents, bé espontàniament a causa del context social o nacional, o bé, gràcies al desenvolupament de l’ensenyament per alternança.
  • Aprendre a ser, per a que floreixi millor la pròpia personalitat i estigui en condicions d’obrar amb creixent capacitat d’autonomia, de judici i de responsabilitat personal. Tenint en compte les possibles capacitats de cada individu: memòria, raonament, sentit estètic, capacitats físiques, aptituds per comunicar…
  • Aprendre a viure junts, desenvolupant la comprensió de l’altre i la percepció de les formes d’interdependència – realitzar projectes comuns i preparar-se per tractar els conflictes – respectant els valors del pluralisme, comprensió mútua i pau.

En conclusió, si el que tenim és: violència, agressivitat, baixa tolerància a la frustració, etc. I el que volem és benestar, harmonia, creixement i el desenvolupament integral de la mainada la solució única és no oblidar la necessitat d’educació emocional, el pitjor que pot passar és que adoptem una visió positiva de la vida.

 Imagen

Alexandra Anguera

Us enllaço un documental sobre l’educació emocional a les escoles molt interessant:

 http://www.youtube.com/watch?v=PQE4WqQSOcQ

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s