La intel·ligència no és només saber, sinó també sentir

 

Quantes vegades veiem amics, coneguts, familiars que des del nostre punt de vista ho tenen tot però no són feliços? Com és possible l’abundància de depressió entre la societat actual? Quanta gent ho deixa tot per poder-se trobar a ell mateix? Com es vol combatre al fracàs escolar sense incorporar l’educació emocional?

La vida humana es desenvolupa a través de relacions socials i personals, on naturalment apareixen conflictes que afecten als sentiments, problemes varis que provoquen una alteració en l’equilibri emocional. Un cop situats davant d’un desequilibri emocional, és necessari saber com sortir-se’n i tenir recursos per fer-ho amb èxit. Per contrari, estaríem davant de les depressions, ansietats, …. problemes de salut mental provocats per una falta d’educació emocional.

A l’escola ens ensenyen un munt de continguts, però ens ensenyen a poder respondre a les necessitats socials que se’ns presenten? L’ensenyament defensa una educació integral. Sent així, aquesta no hauria d’incloure la reflexió sobre  les emocions i els sentiments?

L’ésser humà busca benestar personal i social. Des que naixem fins que morim, busquem el sentiment de benestar amb nosaltres mateixos i amb els altres. I doncs, no és igual de necessari educar les emocions que l’aprenentatge de les matemàtiques?

L’Informe Delors (UNESCO, 1998) afirma que l’educació emocional és un element indispensable en el desenvolupament cognitiu i una eina fonamental de prevenció, ja que molts dels problemes que afecten a la societat, en l’actualitat, tenen el seu origen en l’àmbit emocional. Aquest informe fonamenta l’educació del segle XXI en quatre eixos bàsics, els quals denominen “els quatre pilars de l’educació”:

  • Aprendre a conèixer, combinant una cultura general suficientment àmplia amb la possibilitat de profunditzar els coneixements en un petit nombre de matèries. El que suposa a més: aprendre a aprendre per poder aprofitar les possibilitats que ofereix l’educació al llarg de la vida.
  • Aprendre a fer, amb la finalitat d’adquirir no només una qualificació professional, sinó una competència que capaciti l’individu per fer front a un gran nombre de situacions i a treballar en equip. Però també, aprendre a fer en el marc de les diferents experiències socials o de treball que s’ofereixen als joves i adolescents, bé espontàniament a causa del context social o nacional, o bé, gràcies al desenvolupament de l’ensenyament per alternança.
  • Aprendre a ser, per a que floreixi millor la pròpia personalitat i estigui en condicions d’obrar amb creixent capacitat d’autonomia, de judici i de responsabilitat personal. Tenint en compte les possibles capacitats de cada individu: memòria, raonament, sentit estètic, capacitats físiques, aptituds per comunicar…
  • Aprendre a viure junts, desenvolupant la comprensió de l’altre i la percepció de les formes d’interdependència – realitzar projectes comuns i preparar-se per tractar els conflictes – respectant els valors del pluralisme, comprensió mútua i pau.

En conclusió, si el que tenim és: violència, agressivitat, baixa tolerància a la frustració, etc. I el que volem és benestar, harmonia, creixement i el desenvolupament integral de la mainada la solució única és no oblidar la necessitat d’educació emocional, el pitjor que pot passar és que adoptem una visió positiva de la vida.

 Imagen

Alexandra Anguera

Us enllaço un documental sobre l’educació emocional a les escoles molt interessant:

 http://www.youtube.com/watch?v=PQE4WqQSOcQ

Sortint del sistema escolar amb èxit

Vídeo

http://www.upsocl.com/comunidad/esto-es-lo-que-pasa-cuando-un-nino-de-13-anos-abandona-la-escuela/#

En cap cas em provoca satisfacció que els pares decideixin treure el seu fill del sistema escolar, suposa que no n’estan satisfets. Tampoc estic satisfeta en absolut dels sistema escolar que tenim actualment. Lleis que entren i que marxen del sistema escolar, poca continuïtat, poc interès en formar persones competents per un futur millor, poc interès en els interessos i motivacions dels que han d’aprendre i per tant dels protagonistes de la causa, però no dels únics beneficiaris. El futur està en la inversió qualitativa de la mainada.

Aquest visionat demostra, un cop més, la necessitat de canvi.

Nit de Reis

Nit de Reis a Santa Cristina d’Aro

Aquest any, he decidit repetir la nit de reis al meu poble. La nit no ha resultat mai tant espectacular com a les cavalcates de les grans ciutats, però el que sí que és cert, és la proximitat que disposen els infants dels Tres Reis d’Orient i de tota l’experiència fantàstica.  Els infants els reben impacients, amb els seus fanalets, alguns fets a l’escola i altres comprats o fets amb els pares. Ses Magestats baixen de les carrosses, caminen amb la mainada, dónen un present a cada un,… I això, aquest tret distintiu, marca la diferència i la qualitat de l’experiència.

DSC_6296 DSC_6201 DSC_6250

Anotació

Un profesor, ante sus alumnos en una clase de filosofía, sin mediar palabra, cogió un bote de vidrio y lo llenó con pelotas de golf.

 Después les pidió si el bote estaba lleno. Los estudiantes estuvieron de acuerdo.

 El profesor cogió un caja llena de perdigones y los introdujo dentro. Éstos fueron rellenando los espacios vacíos que habían dejado las pelotas de golf.

 Volvió a preguntar a los alumnos si el bote estaba lleno, y ellos contestaron que si.

 Después el profesor cogió arena y continuó rellenando el bote y así llenó los espacios vacíos.

Volvió a preguntar si el bote estaba lleno, y los alumnos asintieron.

Finalmente el profesor vació el contenido de dos tazas de café que acabaron de llenar los espacios vacíos.

 Los alumnos sonreían. Cuando las risas dieron paso al silencio, el profesor dijo:

 

  • Quiero que prestéis atención al bote que representa la vida.
  • Las pelotas de golf son las cosas mas importantes, la familia, la salud, los amigos, el amor, la amistad y las cosas que nos apasionan. Son cosas que aunque perdiésemos las otras, nuestra vida sería plena.
  • Los perdigones representan el trabajo, el estudio, la vivienda, el coche, ……
  • La arena es el resto de pequeñas cosas que acompañan nuestra vida.

 

Si primero llenamos el bote con arena, no habría espacio para los perdigones, ni para las pelotas de golf.

 

Lo mismo sucedería con nuestra vida, si primero llenamos el tiempo y el espacio con pequeñas cosas, nunca tendremos tiempo para las importantes.

 

Hay que estar atentos a las cosas que son importantes para vuestra felicidad.

En primer lugar debéis situar las pelotas de golf.

 

Un alumno se levantó y preguntó que representaba el café.

El profesor le dijo sonriendo:

“Me gusta que me hagas esta pregunta”

 

“El café es para demostrar que cuando tu vida te parezca muy llena, siempre queda un espacio para dos tazas de café con un amigo”.

 

“Cuando las cosas de la vida te superen, cuando creas que no tienes tiempo suficiente, recuerda el bote de vidrio y el café.”

La dolçor del Nadal

És una època freda, però alhora amb un gran caliu humà. Les ciutats i els pobles mudats de llum, els arbres decorats, ninots de neu vestits, … Amb el nadal arriba també la dolça innocència dels infants carregada d’il·lusió i d’un somriure infinit.

No hem d’oblidar mantenir i formar part de la màgia del Nadal, de fomentar la imaginació que comporta. La il·lusió no només es redueix a les joguines, sinó que és tot el que comporta el Nadal: dinars i sopars amb la família, amics, el compartir bones estones, la carta els reis, el cagar el tió, cantar, aprofitar l’ocasió i explicar històries i moltes coses més.

El dolç record queda per sempre i passa de generació en generació, i a cada època, ocupem un rol diferent, però mai tant emocionant com el de la infància. Hem de fer d’aquesta, una època feliç col·laborant sempre amb allò que puguem aportar. La quantitat no és rellevant, però si la qualitat de l’experiència del moment.

Són temps difícils, passem per una crisis que sembla no voler acabar i amb moltes famílies que passen per un mal moment. Però si recordem l’essència del Nadal, que és plena de vincles, alegria i solidaritat, veurem que si l’actitud és positiva i l’optimisme és elevat sempre trobarem la manera que aquest Nadal sigui igual o més especial que la resta.

Bon nadal i  bones festes!

 

Alexandra Anguera

Imatge

 

La Història del llapis. Per Paulo Cohelo

El nen mirava l’avi escriure una carta. En un moment donat, li va preguntar:
– Estàs escrivint una història que ens va passar als dos? És, potser, una història sobre mi?

L’avi va deixar d’escriure, va somriure i va dir al nét:
-Estic escrivint sobre tu, és cert. No obstant això, més important que les paraules és el llapis que estic fent servir. M’agradaria que tu fossis com ell quan creixis.

El nen va mirar el llapis, intrigat, i no va veure res d’especial.

– Però si és igual que tots els llapis que he vist en la meva vida!

-Tot depèn de la manera que miris les coses. Hi ha en ell cinc qualitats que, si aconsegueixes mantenir-les, faran de tu, una persona  en pau amb el món.

Primera qualitat: pots fer grans coses, però no oblidis mai que existeix una mà que guia els teus passos. A aquesta mà nosaltres l’anomenem Déu, i Ell sempre et conduirà en direcció a la seva voluntat.

Segona: de tant en tant necessito deixar d’escriure i utilitzar la maquineta. Això fa que el llapis pateixi una mica, però al final està més afilat. Per tant, has de ser capaç de suportar alguns dolors,  et faran millor persona.

Tercera: el llapis sempre permet que utilitzem una goma per esborrar allò que està malament. Entén que corregir alguna cosa que hem fet no és necessàriament una cosa dolenta, sinó una cosa important per mantenir-nos en el camí de la justícia.

Quarta: el que realment importa en el llapis no és la fusta ni la seva forma exterior, sinó el grafit que hi ha dins. Per tant, has de tenir cura sempre del que passa al teu interior.

Finalment, la cinquena qualitat del llapis: sempre deixa una marca. De la mateixa manera, has de saber que tot el que facis a la vida deixarà traços,  intenta ser conscient de cada acció.

Imagen

tros del llibre “Ser com un riu que flueix”